jueves, 2 de abril de 2020

Història del Trap

Per: Alejandro van der Weerd Gómez

El Trap és un dels gèneres musicals més populars dels últims anys, aquest té el seu origen en el Hip Hop meridional dels Estats Units, a finals de la dècada de 1990. Igual que el Hip Hop tradicional, el Trap va sorgir en els sectors marginals del sud dels Estats Units. El seu nom, trap o tripijoc, fa referència al tràfic de drogues dels barris on es concentrava aquesta activitat.

Entre els pioners d'aquest gènere es troben els artistes: Outkast, T.I i el grup D4L. Amb el pas el temps, l'estil i els temes relacionats amb aquests grups han anat variant i han donat vida al Trap actual, amb referents com: Gucci Mane, Post Malone, el cantant espanyol Kidd Keo i els llatins Ozuna, Bad Bunny, Micro TDH i Maluma, entre d'altres. Actualment també existeix la variant llatina Latin Trap, que ha aconseguit convertir-se en un fenomen musical, dominant per complet l'escena musical urbana.

Durant els primers anys va estar influenciat pel moviment contracultural denominat "Dirty South" i els estils derivats del House i la Música Electrònica. Aquesta barreja d'estils que també ve dels sectors marcats pel comerç i el consum de drogues, es va popularitzar ràpidament de la mà d'artistes com Public Enemy, Three 6 Màfia, Outkast, T.I i el grup Crunk d'Atlanta, D4L. En les seves lletres poc aptes per a tots els públics, es feia al·lusió a tot el que estava relacionat amb el món de la droga.



Amb el pas el temps, el Trap va començar a barrejar-se amb altres estils urbans com el Reggaeton i sons de l'EDM, com el Dance Pop i el Techno, allunyant-se a poc a poc del Hip Hop tradicional i consolidant-se amb força com un nou gènere. Al començament del nou mil·lenni, el Trap va començar a abordar noves temàtiques com les relacions amoroses i sexuals sense perdre el seu característic llenguatge explícit. Així mateix, els seus exponents van revolucionar la música urbana en donar prioritat al so i l'Auto-Tune, produint un so particular, alegre i extravertit, el qual ha cridat l'atenció del públic adolescent.

Les seves temàtiques i la llibertat amb què s'expressen els seus intèrprets han creat un gran efecte en la nova generació, ja que reflecteixen les problemàtiques i els desitjos dels adolescents. El Trap aborda temes com: les relacions de parella, el sexe i els sentiments romàntics. Les seves lletres criden a no lligar-se, a gaudir i passar bons moments envoltats de la gent que estimes. 

Actualment l'escena musical llatina i americana està dominada pel Trap i els estils derivats d'aquest. A l'any es realitzen múltiples col·laboracions entre nombrosos artistes Trap amb reconeguts artistes d'altres gèneres, la qual cosa ha ajudat la consolidació del Trap. La versatilitat d'aquest gènere ha atret diversos artistes com: Camila Cabello, Sebastian Yatra, Alejandro Sanz, Alicia Keys i Selena Gómez, entre d'altres. 

Entre les cançons més representatives d’aquest gènere cal destacar: “Trap House” de Gucci Mane, “Bad and Boujee” de Migos, “Soy peor” de Bad Bunny, “Lollypop” de Kidd Keo, i “Intimidad” d’Ozuna.



Història de la música a la ràdio

Per: Alejandro van der Weerd Gómez

A principis del segle XX, es va començar a relacionar la música amb la ràdio. En aquella època la ràdio era el principal mitjà per difondre la música, no era com ara que a part de tenir la ràdio per escoltar música, també tenim Internet on podem escoltar tot el volem de forma il·limitada.
Caps als anys 30, els músics, conscients de la importància de la ràdio a l'hora de difondre els seus projectes, van recórrer totes les emissores del seu país per poder fer-se un racó en el món de la música i poder donar-se a conèixer. Normalment, cada emissora de ràdio comptava amb una orquestra pròpia que feia directes durant les emissions dels programes.

Pel que fa a les etapes en què es divideix la història de la música a la ràdio a Espanya en trobem 4:

Del 1923 al 1960: Durant els anys 20 va arribar a Espanya la primera emissora de ràdio i el 14 de novembre de 1924 "Ràdio Barcelona" va emetre el programa "EAJ-1". Des dels seus començaments ja emetien música, primer des de l'emissora i després des del mateix lloc del concert, com el Liceu de Barcelona. 




Del 1960 al 1965: Durant aquesta època Espanya va tancar les portes a qualsevol intromissió de l'estranger, mentre que als Estats Units s'escoltava amb furor Elvis, aquí triomfaven Conchita Bautista o Encarnita Polo. Espanya no va voler saber res del Rock. Tot i això, es pot dir que Dúo Dinámico va trencar una mica amb el flamenc al qual estaven acostumats. El primer programa dedicat plenament a la música va ser el "Discomanía" que s'emetia en els anys 60 a "La SER", amb Raúl Matas. Gràcies a programes com aquest van sorgir festivals i concursos de la cançó com el "Festival de Benidorn", el "Festival de la Canción Mediterránea", el "Festival de la Canción de Madrid", i pel que fa a l'àmbit nacional, el conegudíssim "Eurovisión".

Del 1965 al 1970: En el 63 va néixer "El gran musical", de Tomás Martín Blanco, que convidava a nous grups que normalment trobava en pubs. Recollia intèrprets de pop-rock hispà on hi destaquen, Miguel Ríos i Los Brincos, i més tard, Miguel Bosé i Camilo Sesto. D'aquest programa van sorgir Joan Manuel Serrat, Maria Ostiz, Víctor Manuel i Luís Aute. A partir del 67 es va ampliar molt el panorama musical fins al punt que va sorgir la famosa emissora "Els 40", qui va obrir camó a les emissores radiofórmules.


Anys 80: A partir d'aquesta època a Espanya hi ha un gran ventall d'estils musicals distribuïts en diferents emissores i en diferents franges horàries, segons els gustos dels oients. "Els 40" era una de les emissores més escoltades aquí, la segona era la SER, on editaven de 40 i 50 singles per setmana. També van sorgir altres ràdios especialitzades en la música, amb més o menys èxit, "Ràdio 80", "Ràdio Minut" o "Ràdio Cor", que es podria considerar la precursora de la "Cadena Dial".

Avui dia, la ràdio musical atrau a més de la meitat de l'audiència de la ràdio.